<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codish de Literatura Romantsha <lb/>
725 <lb/>
[p. IV] Gie aun quest dei esser ditg, per conventsher tei totalmein <lb/>
de l' antiquitat d' il linguatg de tia muma. <lb/>
En la planira … de Senaar baghegiave la homanadat ina tur sperposita <lb/>
de fermezia, ed altezia, per sesigerar ded in tal plovimen, che veve' ella <lb/>
dersentau toca Noe, e siat persunas de sia familia. 5 <lb/>
Lou ei il linguatg primar seconfundius, ed or de quel seshendrau plis. <lb/>
De Babel, e Babylon sesparta la naziun ina en diversas, e scadina <lb/>
cun siu linguatg setila deven, per ocupar, e popular il mun. <lb/>
De l' Assyria glenprim, e suenter de la Phœnicia, ed Ægypta dei <lb/>
il sgriflamen de la literatura esser derivaus. Taaut de Phœnicia dei ver 10 <lb/>
portau el en Ægypta, Cadmus en la Græcia, ed Evander en l' Italia. <lb/>
Per scursenir miu avis, e las citaziuns refretgas en miu codish <lb/>
titulau: Literatura Grishuna vedra, e nova d' igl on 1805 vi ieu remarcar <lb/>
… mo quest: <lb/>
La naziun Hetrusca, la quala venev' è nomnada: Etrusca, Thusca, 15 <lb/>
e Tyrrhenia, era tal moda serasada, e potente, c' ella era tshenclada denter <lb/>
tot quei gron spazi, che siat denter las Mars ded Italia, e las altezias de <lb/>
las Alps centrales, e solet in cantun avon la Mar adriatica era [p. V] <lb/>
libers de lur domini. Per fin la Roma vegneve tenida pèr colonia Tyrrhena. <lb/>
Quei dat a nus d' entelgir, che sco la naziun Tyrrhena sei rasad' ora, ashia 20 <lb/>
sei è siu Linguatg sepalasaus. <lb/>
En l' Italia enflain nus de veglenou dus principals, e distinctivs Linguatgs: <lb/>
il Latin, ed Hetrusc. <lb/>
Livius, quei renomau scribent Roman fa de saver a nus, ch' ils Romans <lb/>
tramètevien lur giuventegna tier ils Hetruscs, per enprender lur literatura, 25 <lb/>
e lur linguatg, ed è per tshafar lur moda de sacrificar, musicar, e poetisar, <lb/>
e quei fa ver la verdat surditga. <lb/>
Nosa literatura ei Romana; mo glei aunca decidiu, sche quella sei <lb/>
la Hetrusca, ne la Latina. <lb/>
Sco in prende cun ins sias natiras, e realitats, cur ch' ùn va ded ina 30 <lb/>
situaziun, e tiar' en l' autra; ashia eis ei è de conprender, ch' in prendi <lb/>
siu Linguatg cun ins. Ed en consequenzia de quei sminan ins era, e quei <lb/>
bucca senza rashun, che la naziun babylonica hagi priu siu Linguatg <lb/>
cun ela en Lydia, de lou en l' Hetruria, de lou en la Thuscia, e de la <lb/>
Thuscia en la Rhætsia. 35 <lb/>
Sei è saviu, che ne Lepontis, ne Romans, Ostgosts, Lombarts, ne <lb/>
Francs, ed è buc ils Allemans hagien dersentau [p. VI] nios Linguatg <lb/>
nativ; pertgei ils enprims ocupants de las Alps en stai ils Rhæts. Ils <lb/>
Leponts vegnen nomnai en l' historia pèr tshentenèrs suenter, e seseven <lb/>
gl enprim en val d' Osta, e suenter en la val d' il Valeis. 40 </body> </text></TEI>
