<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 12 <lb/>
Sur Reschen sper Ziran stattan las ruegnas d' en casti (Hasenstein) <lb/>
… numno «la Tur». Enea nava en buab ad encurir gizis enturn <lb/>
quella miraglia. Cunenea vez' el agl casti vigl ena dunna tut an alv. <lb/>
Quella dat d' entellir ad el da vegnir agl casti. Mo igl buab tema a fui. <lb/>
— Sco i gin, de era agn quella tur easser en stgazzi. <lb/>
Igl madem raquintin dallas ruegnas da Fardün. — Giau alla val <lb/>
sut las ruegnas de easser en esch da fier, ca magna sei agl casti. <lb/>
Noca la baselgia da «Casti» agn Schons stat, de easser sto ple <lb/>
davigl en casti. Sut igl santieri en anc ussa arvielts. La baselgia stat <lb/>
sen en tschainghel. Scha egn ha mal ils daints, gini ad el, ca el degi <lb/>
ir giò Casti ad ir tres pas anavos dalla baselgia, allura tgalel il mal. <lb/>
Sur Vargistagn segl Bot da «Cresta» de easser sto en casti. <lb/>
A Mathon de easser sto ena clostra. Anc oz vez' in ved ena <lb/>
tgea ena part d' en mir vigl, ferm ad ena eschadira taglieda orda crap. <lb/>
An quella e sensum tagliea aint en cor cun ena crusch. La tgea e renovada <lb/>
… ils 1550. <lb/>
Sur Mathon steva avant ca. 30 — 40 onns anc ena planta (pegn) <lb/>
granda, olta, cun roma lunga a spessa, igl «Pegn da sust». Liensch <lb/>
enturn cattavin betga ena planta schi grandiusa. Quei saveva plover <lb/>
gis or, igl plaz sut la planta restava setg. Qua steva a sust igl purtgér <lb/>
cun la si muntanera. Dus infams sturnels en is a tagliea giau la planta, <lb/>
sainza ch' enzatgi setgi. <lb/>
Sur Vargistagn era ena planta, sella quala las streias tenevan <lb/>
cussegl. — Ena daman d' Avust nava en pur cugl seas targliun a culm <lb/>
schon avanca far gis. Qua veza el ena streia segl pegn, la quala rumpa <lb/>
… giau groblas. El va anavant. L' otra daman passa el la madema <lb/>
veia cun en oter a gi a quel: «Jerendaman, cur sunt passo qua, erla <lb/>
selà la mi cusregna a rumpeva giau groblas.» Qua odin els giò digl <lb/>
pegn: «Mo gliez sunti anc oz, ti taunschent vainterpiertga!» <lb/>
Giò Donath e an en curtgegnet en tscharscher. Quel e gnia emplanto <lb/>
… avant varga 80 onns. Igl um, ca ha fatg quella lavur, ha getg <lb/>
agl figlet digl possesur: «Tei vivas schi gi sco que pumer verdegia!» </body> </text></TEI>