<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 294 Cudesch della Duttrina Catholica <lb/>
Prossima occasiun nomnain nus: üna persuna, üna compagnìa, ün <lb/>
divertimaint, ün cudesch . . . in somma tot quai, tras il qual ün vegn <lb/>
pel solit surmainà, da far ün grev pechà. Quel, chi non vol s-chivar … la <lb/>
prossima occasiun, quel non ha la seriusa voluntà da s' meldrar, … e l' absoluziun <lb/>
5 … ais invàlida. <lb/>
[p. 78] 269. Co fasch tü l' act della rüclenscha e del proponimaint? <lb/>
O meis Dieu! eu m' inrücl dal fond da meis cor da tots meis pechats, <lb/>
causa cha eu ta nha offais e pers quatras il chêl e merità ils chastìs del <lb/>
purgiatöri ò del infiern; spezialmaing m' inrücl eu per motiv, cha eu nha <lb/>
10 offais a tai, o meis Dieu, il qual tà m' asch amà d' eternità innaun, am <lb/>
fat taunt del bain, spons per mai teis preziusissem bain, il qual eu am <lb/>
sur da tot. — Con ajüd da tia grazia fetsch eu ün ferm proponimaint, da <lb/>
ma meldrar e non far plü pechà, sco eir da fügir las occasiuns la prò. <lb/>
Am jüda tras ils merits da nos Segner Jesus Christus. Amen. <lb/>
15 Dalla confessiun. <lb/>
270. Chai ais la confessiun? <lb/>
La confessiun ais üna dolorusa chüsa da seis pechats, fatt' avaunt il <lb/>
spiritual. <lb/>
271. D' ingiunder savain nus, cha Jesus Christus ans ha oblià, da confessar <lb/>
20 … noss pechats? <lb/>
Cha Jesus Christus ans ha oblìa, da confessar noss pechats, savain nus: <lb/>
1. or dals pleds, con ils quals Jesus ha institui quist sonch Sacramaint; <lb/>
2. or dalla constanta duttrina e prattia della soncha Baselgia. <lb/>
1. Scha l' spiritual po relaschar ils pechats o sch' el ils sto retegner, <lb/>
25 quai non pol savair ater co tras la confessiun. <lb/>
2. „Bels christifidels gnittan, per confessar e per dir quai, cha els <lb/>
avevan fat.“ Ist. d. Ap. XIX. 18. — „Ningün non po gnir jüstifichà dal <lb/>
pechà, senz' il avair confessà.“ S. Ambrosi († 397). — „Ningün non dess <lb/>
dir: Eu fetsch pentenzia tot alla dascus' avaunt Dieu; Dieu, chi ma <lb/>
30 cognoscha, sà bain, chai ch' id ais in meis cor. — Foss dunque dit bè per <lb/>
nüglia: Quai cha vus sliauat sün terra, schi quai dess eir esser slià sü <lb/>
in chêl? — Foss dunque surdatta alla Baselgia la possaunza da river e <lb/>
da serrar bè per nüglia?“ S. Augustin. <lb/>
272. Co sto esser la confessiun? <lb/>
35 La confessiun sto esser completta e sincèra. <lb/>
[p. 74] 273. Cura ais la confessiun — completta? <lb/>
La confessiun ais completta, cur ch'ün confessa almain tots ils <lb/>
pechats greYS tenor il numer o las eireumstaunzas d'importaunza. <lb/>
Scha ün non savess il numer precis, schi dess ün dir var quauntas <lb/>
40 jadas al di, all'eivna ò mais, ch'el ba fat il medem pechà. </body> </text></TEI>