La Crestomazia Retoromontscha ei la raccolta da texts la pli impurtonta e la pli gronda dils Romontschs. Ella ensiara sin pli che 7000 paginas differents geners da texts: raquents, tschentaments da vischnaunca, poesias, dramas, scartiras religiusas, versets d’affons, legns, praulas, legendas, detgas, giugs dalla Passiun ed aunc ulteriurs geners. Quels texts representan 4 tschentaners, tut ils idioms en ortografias fetg differentas. Tut quels texts stattan a disposiziun cheu sin www.crestomazia.ch a scadin interessent sco texts cumpleins (modificabels). Quei vul dir, quels texts ein vegni legi dal computer cun OCR e vegni curregi. Els san vegnir exzerpai cumpleinamein cun agid dallas funcziuns da tscherca. In pulit diember da Romotschs ha procurau la correctura dils texts, oravontut Michele Badilatti. Senza siu engaschi enorm e sia cumpetenza havessen ils texts dalla Crestomazia buca saviu vegnir curregi en in temps aschi cuort. La pusseivladad da saver exzerpar electronicamein mintga singul plaid dalla Crestomazia ei da grond nez per tut ils Romontschs, romanists, historicists, ethnologs, theologs, anthropologs etc. Caspar Decurtins (1855-1916) ha rimnau, per part sez, mo era cun agid da numerus gidonters, sur ils cunfins idiomatics bia texts dalla Crestomazia e procurau ch’els vegnien edi. Denter 1888 e 1914 ha el possibilitau l’ediziun da buca meins che 11 toms. Suenter sia mort ha Maria Decurtins-Geronimi, la dunna da C. Decurtins, procurau ensemen cun Cristian Caminada che dus ulteriurs toms vegnien edì ord il relasch da C. Decurtins. L’emprema ediziun da quella ovra monumentala ei cumparida en duas versiuns, numnadamein sco contribuziun en la revista „Romanische Forschungen“ e naven da 1888 sco stampat separat en 13 toms en la casa editura Deichert e pli tard en la casa editura Jung ad Erlangen. Quella derasaziun dall’ovra ha buc cuntonschiu il pievel romontsch da valer. Aschia ei la Crestomazia, igl element propi essenzial dalla „Renaschientscha Romontscha“ alla sava dil 20avel tschentaner mai propi daventada populara, mobein restada plitost in scazi zuppau dad amaturs dil lungatg e dalla cultura romontscha. L’entschatta dils onns 80 dil 20avel tschentaner eran singuls toms silpli aunc venals en antiquariats. Perquei ha Andreas Joos ughegiau da far ina secunda ediziun dall’entira Crestomazia en sia casa editura Octopus a Cuera. Quella secunda ediziun ei cumparida sco restampa (reprint) facsimile sin fundamen dall’ediziun dad Erlangen. Leutier ha Octopus ediu igl onn 1985 sco tom XIV il material dalla Val Schons, ch’era medemamein vegnius rimnaus a sias uras per la Crestomazia, mo ch’era buca vegnius risguardaus en l’emprema ediziun. Suenter che l’entira restampa ei stada cumparida ha la Societad Retoromontscha sut l’egida da Gion Deplazes aschuntau ed ediu sezza igl onn 1986 in register, il tom 15, ch’ei vegnius cumpilaus da Peter Egloff e Jon Mathieu cun tutta precauziun e prudientscha. Els han elavurau registers da persunas, da loghens e da materias. Els han classificau ils texts dalla Crestomazia tenor motivs e cuntegn. Els han mess a liug ils texts pertuccont lur origin geografic e temporal e commentau ils texts davart genesa ed authenticitad. Entras il register ei la valeta dalla Crestomazia aunc s’augmentada considerablamein. Il register ensiara era l’historia dall genesa dalla Crestomazia e la biografia da siu autur. Ils differents toms dalla Crestomazia ein vegni edi egl interval da 25 onns, quei che ha giu per consequenza diversas midadas dils principis d’ediziun. Era quei ei ina raschun daco che la raccolta da texts semuossa al lectur a moda aschi heterogena.
Caspar Decurtins, „il Liun da Trun“ ei naschius 1855 a Trun sco fegl d’in miedi e mistral. El ha absolviu il gimnasi a Mustér en claustra ed a Cuera. Silsuenter eis el serendius a Heidelberg, Minca e Strassburg per sededicar als studis dalla historiografia, dall’historia d’art e dil dretg public. Cun 22 onns eis el vegnius elegius mistral dalla Cadi (1877-1883) e commember dil Cussegl Grond ed ei staus da 1881-1905 cusseglier naziunal. Silsuenter eis el staus entochen 1913 professer d’historia culturala all’universitad da Friburg. Siu program politic ei stau dad ina vart ina risposta sin il cumbat cultural dils liberals radicals e da l’autra vart ina risposta sil cumbat dallas classas dils socialdemocrats da gliez temps. El ha cussegliau Papa Leo XIII, cu lez ha elaborau la ductrina sociala catolica en l’Enziclica Rerum Novarum. Decurtins ei staus confundatur dall’universitad da Friburg, ha iniziau la retscha „Nies Tschespet“ ed „Igl Ischi“ ed ei era staus fundatur spirtal dalla Romania Studentica (Mira era Egloff, Peter / Mathieu , Jon: Rätoromanische Chrestomathie. Begründet von Caspar Decurtins, Bd. 15: Register, Chur 1986).
Jürgen Rolshoven e Florentin Lutz